Bienal de Valls

Publicado en Oficina36, noviembre 2011

Tot i la seva llunyania de les més habituals rutes de l’art per als artistes emergents, la Biennal de Valls, celebrada aquest any amb un pressupost de 50.000€, es presenta com una plataforma des de la qual impulsar la seva carrera, una oportunitat  per professionalitzar-se i obtenir una certa visibilitat, al menys dins del panorama de l’art emergent a Catalunya.

A la convocatòria d’aquesta edició es van presentar 162 artistes dels quals setze van ser seleccionats com finalistes. Per la seva participació a la Biennal, cadascú d’ells rebrà 600€ en reconeixement al seu treball, tot i que llevant les despeses per concepte de materials, transport i assegurança de les obres, els honoraris es redueixen fins desaparèixer.

En el marc d’aques event, des d’Oficina36 us convidem a conèixer l’obra d’Antònia de Río, Empar Buxeda i Isabel Servera.

Antònia del Río: Xiu-xius en blanc, la biblioteca absent, instal·lació en vinil blanc amb la qual continua la seva investigació sobre els “magatzems de memòria”, es tracta d’una biblioteca conceptual, composta per tots els textos destruïts al llarg de la història. Gracies al contrast del vinil brillant sobre la textura mate del mur, son entrevist infinits prestatges que reflecteixen “l’absència d’aquestes fulles que un dia van ser llibres”.

Empar Buxeda:Estudi formal #6 (Hipersintesi del Río Ganges), instal·lació amb la que reflexiona sobre l’aïllament i el fenomen descontextualitzant propi dels nostre temps i de les investigacions i progressos científics. Es així com Empar fa possibles noves relacions i lectures de la realitat.

Isabel Servera: Errors d’impressió i Setmanari “Brisas” no.1240 seccionat en 1408 porcions, ens tornen als interrogants d’Isabel en torn a l’art i la seva pràctica, al que fer i com fer-ho. Imposant-se una extrema rutina provoca un diàleg entre tècnica, artesania i art.

Artistes participants: Serafín Álvarez, Empar Buxeda Arjonilla, Carme Díaz Alías, Miquel García Membrado, Fermín Jiménez Landa, Tamara Kuselman Cherñajovsky, David F. Mutiloa, Miquel Ollé Aguiló, Ariadana Parreu Alberich, Tere Recarens, Antònia del Rio Ferrer, Xavier Ristol Orriols,  Isabel Servera Díez, Irving Vera Chirino i els col·lectius Momu & No Es (format per Lucia Moreno i Eva Noguera) i WeareQQ (format per Usue Arrieta i Vicente Vàzquez).

Guanyadors: Xavier Ristol, Irving Vera i Fermín Jiménez

Jurat: Teresa Blanch (crítica), Cèlia del Diego (crítica), Francesc Abad (artista), Jordi Abelló (artista) i Àngels de la Mota (galerista).

Data: 07 de octubre a 27 de novembre 2011

Biennal de Cuenca (Ecuador)

Publicado en Oficina36, noviembre 2011

 

Lo entreabierto como fisura, abismo de deseo, detonante de comienzos, lo entreabierto como umbral, punto de inflexión entre el afuera y el adentro, lo visible y lo oculto, lo entreabierto como bisagra que articula discursos contradictorios, confrontados, concertantes, lo entreabierto, en fin, como cualidad intrínseca del arte, siempre a la deriva entre lo comprensible y lo indescifrable, es el tema de la XI Bienal de Pintura de Cuenca (Ecuador), en la cual encontramos tres diferentes discursos curatoriales, que crean un puente entre el panorama local y la escena europea (Ecuador, Latinoamérica, Europa) y corresponden a las diferentes sedes para la exposición:
ATRABILIARIO, el Museo de Arte Contemporáneo de Cuenca acoge, bajo la denominación griega de la apacibilidad estética, Katya Cazar al frente de la curatoría ecuatoriana, se centra en la capacidad del arte de ocultar, bajo sus formas aparentemente equilibradas, una tensión a veces violenta y estremecedora que hace del arte un lenguaje capaz de denunciar.
EN DEFENSA DE LA DELICADESA, alojada en el Museo de la Medicina, en Cuenca y dirigida por el curador Agnaldo Farias, basa su discurso en la exaltación de lo sutil como camino para retornar a la conmoción en una época signada por la saturación de relatos grandilocuentes que ya no despiertan en nosotros ningún interés. Lo sutil es, para Farias, el unheimliche freudiano, lo cotidiano que se torna extraño y nos conmueve no para evadirnos, sino para retornarnos a la realidad con una visión alternativa.
HACIA UN MERIDIANO INQUIETANTE, la curatoría europea, a cargo de Fernando Castro López, apela al lugar geográfico, el punto de encuentro y de desencuentro. El lugar que se transforma en un no-lugar, la distorsión, la perdida de sentido por exceso de significación, la fragmentación y la deriva propias de una época posterior a todas las épocas y que define todas sus características con el prefijo “post”. La inquietud como punto de partida, como posicionamiento para reconocer que estamos a la deriva y necesitamos un norte. La inquietud como primer paso de una futura certidumbre.
En un momento en que los claros posicionamientos desaparecen y hacen imposible el posicionamiento de la población, el arte puede presentarse como indicio del camino a seguir, señal sutil y oculta entre las formas de este mundo.

Curadores: Katia Cazar, Agnaldo Farias, Fernando Castro López
Artistas participantes: Liliana Porter, Esteban Pastorino, Eugenia Calvo, Graciela de Oliveira, Regina Siveira, Rubens Mano, Rossana Ricalde, Magdalena Atria, Oswaldo Maciá, Fernando Arias, Wilfrido Prieto, Saskia Calderón, Anthony Arrobo, Luis González Palma, Shilpa Guptha, Tania Candiani, Patricia Belli,
Sandra Nakamura Ana Gallardo, David Claerbout, Nedko Solakov / Dimitar Solakov, Daniel Senise, Waltercio Caldas, Flávia Ribeiro, Alberto Baraya, Stefano Rubira, Valeria Andrade, Anthony McCall, Zilvinas Kempinas, José Antonio Vega Macotela, Sandra Gamarra, Marco Maggi, Marlon de Azambuja, Arturo Cariceo, Patrick Hamilton, Fernando Prats, Carlos Garaicoa, María José Argenzio, Ilich Castillo, Paulina León, Tomás Ochoa, Paúl Rosero, Óscar Santillán, Santiago Sojos, Valeria Andrade, Ricardo Calero, Lola Marazuela, Paco Mesa, Domingo Sánchez Blanco, Javier Núñez Gasco, Regina José Galindo, Kaoru Katayama, Jonathan Hernández, Yoshua Okon, Daniel Jacoby, Jorge Pineda

Fecha: 11 de noviembre a 31 de enero del 2012

Lugar: Museo de Arte Contemporáneo, Museo de la Medicina, Museo Pumapungo, Cuenca, Ecuador

Link: http://www.bienaldecuenca.org/index.php

L'art en la subversió

Publicat a Oficina36, novembre 2011

 

Les formes de combatre la precarietat, són, per definició, precàries. Precàries i subversives, doncs miren de rebassar l’ordre establert, fent que tots els àmbits es transformin en àmbits de lluita, incloent l’art, que està present en la insubordinació i és, per tant subversiu.
El passat 10 de Novembre obrí les portes, durant breus hores, l’exposició TSVC (Técnicas Subversivas en la Vida Cotidiana), a la Carboneria, coneguda casa okupa localitzada fora dels circuits de l’art institucional. I per això mateix insubordinada, subversiva.
La mostra, tot i respondre a una convocatòria de tècnica lliure, es va centrar, degut a les preocupacions actuals, en aspectes urbanístics, l’ús de l’espai públic i privat i les convencions associades a cada un, així com l’ utilització dels mitjans propis del sistema econòmic per combatre-ho.
Propostes creatives i precàries, que des d’un espai marginal ens mostren com els discursos de l’art institucional, d’alguna forma elitista, no sempre es troben tan lluny d’altres iniciatives més properes a l’anomenada “cultura de base´´

Artistes participants: DosJotas, #FFFFFF, Makea, Yoshi, Javier Velázquez, Mariona Mundi, Aiva, Jacobo Jörgensen, Javier P. Miñambres / Gaspar Francés, Cmotan MC, Naiara, Deru, Akvile Miseviciute, Molestar.org

Link: http://molestar.org/exposiciones/

El Canòdrom desocupat

Publicat a Oficina36, novembre 2011

El Canòdrom de Barcelona, sembla pertànyer, junt al Bòlit de Girona, a una nova tipologia de centres artístics que es poden definir per la seva immaterialitat. En les dos casos es tracta d’entitats amb director en funcions, programa curatorial –fa més d’un any que el Bòlit manté activitats sota la direcció de Rosa Pera, en tant que el Canòdrom té una primera exposició dirigida pel CoNCA-, però sense cap seu ni pressupost.
En el cas del Bòlit, les seves obres van ser aprovades per l’anterior administració, però recentment s’ha donat a conèixer la impossibilitat de la seva materialització, per mancar-li de pressupost, al menys fins 2016, segon va anunciar Puigdemont, alcalde de Girona.
El Canòdrom, que fins al 2008 debatia el seu futur entre convertir-se en centre cívic per al barri de Sant Andreu o en poliesportiu, i que en 2009 fou elegit com seu del centre d’art contemporani que acolliria el programa cultural del CASM -una vegada es transformés en Arts Santa Mònica-, havia d’entrar en funcionament el proper any, sobretot si es té en compte que les obres per la seva reconversió ja estan avançades i que en elles es van invertir al menys 300 000 euros. Però, de moment, inclòs ni tan sols té personaria jurídica, depenent del patronat del MACBA.
El projecte Canòdrom, que havia d’articular-se amb les Fàbriques de Creativitat –que també van patir retallades en els seus pressupostos per producció artística-, integra també el cèntric espai de La Capella, del qual el futur es torna incert després de que a començaments d’aquest any Artur Mas anunciés al patronat del MACBA que no hi haurà cap pressupost pel nou centre artístic.
La inquietud dins del sector artístic respecte al lloc de l’art contemporani a l’escena cultural catalana va en augment amb el canvi de direcció de La Virreina Centre de la Imatge, ja que s’especula que Moritz Küng pogués ocupar aquesta vacant, raó per la qual es demanda a la administració l’obertura d’un concurs públic que garanteix la transparència en la elecció d’un càrrec que marcarà el destí cultural barceloní.
Entre tant, el director del Canòdrom manté la calma al front d’un centre desocupat.

Isabel Servera

Publicado en Oficina36, octubre 2011

 

(Mallorca, 1986), llicenciada en Belles arts i amb màster en Produccions artístiques i recerca per la universitat de Barcelona, al llarg del 2010 ha participat en exposicions del museu de Lleida, en el centre Arts Santa Mònica de Barcelona, en el Centre de cultura Sas Voltes a Palma de Mallorca, sent, a més seleccionada per participar en la pròxima Biennal d’Art de Valls-Premi Guash-Coranty 2011.

Actualment participa a l’exposició col.lectiva Canvi de torn al KKKB amb l’obra Jornada laboral de 8h, on posa de manifest la situació de l’artista com a treballador cultural a la producció del qual li manca funcionalitat i per tant és conferit a la condició “ d’inútil social’’. Sota el lema: “ Busco no pensar. Busco fer. Busco produir. Busco la tasca extrema’’, Isabel Servera conclou que, com artista pot ser productiva, però des de la consciència de l’absurd i allò fútil del fer, provocant un diàleg entre artesania, mecànica i art.

Web: http://isabelservera.com/

Samuel Labadie

Publicado en Oficina36, octubre 2011

(Franca, 1978), entre 1997 y 2002 cursà estudis a l’Escola Nacional de Belles arts de Lyon, per desprès exercir com artista i professor d’art, primer a París, desprès a Bayona, on cristalitzà i desenvolupà la idea entorn al diàleg entre cultura i símbol que caracteritza la seva obra. Radicat a Barcelona des de 2007, Samuel Labadie és artista resident a Hangar.

Actualment participa a l’exposició col.lectiva Canvi de torn al KKKB, amb l’obra Everithing is possible, que prenent el eslògan del hotel ME BY MELIA, ens presenta en clau irònica la transformació del barri de Poble Nou mitjançant tres imatges alternatives a la propaganda oficial, emfatitzada en els conceptes “ cool’’ i “bussiness’’.

Web: http://www.lasalledesarchives.blogspot.com/

http://lelieuducrime.blogspot.com/

CAMBIO DE TRUNO (KKKB)

Publicado en Oficina36, octubre 2011

Si en les naus de les fàbriques durant la Revolució industrial els treballadors eren organitzats en torns de 8h per optimitzar la producció, en l’actualitat els treballadors culturals que ocupen les instal·lacions industrials que avui constitueixen Hangar, es veuen obligats a mantenir el dèbil equilibri al que els condemna la precarietat. Picant l’ull amb el seu títol, a la terciarització de les ciutats desenvolupades, l’exposició col.lectiva Cambio de turno al KKKB , ens planteja el lloc de “la Classe Creativa´´ com a part de l’actual “precariat´´ i ens condueix a interrogarnos sobre els mecanismes que perpetuen aquesta situació.

Lloc: KKKB del 9 al 29 d’Octubre

Comissària: Cristina Garrido.

Artistes participants: Sergi Botella; Cooperativa General Humana; Joan Cabrer; Fito Conesa; Jordi Ferreiro; Antoni Hervas; Samuel Labadie; Pere Llobera; AaPfaff (Guillermo Pfaff); Rita Rodríguez; Isabel Servera; Mariana Zamarbide.

Link: http://www.kkkb.es/programacion/exposicion/cambio_de_turno-46.html