El Canòdrom desocupat

Publicat a Oficina36, novembre 2011

El Canòdrom de Barcelona, sembla pertànyer, junt al Bòlit de Girona, a una nova tipologia de centres artístics que es poden definir per la seva immaterialitat. En les dos casos es tracta d’entitats amb director en funcions, programa curatorial –fa més d’un any que el Bòlit manté activitats sota la direcció de Rosa Pera, en tant que el Canòdrom té una primera exposició dirigida pel CoNCA-, però sense cap seu ni pressupost.
En el cas del Bòlit, les seves obres van ser aprovades per l’anterior administració, però recentment s’ha donat a conèixer la impossibilitat de la seva materialització, per mancar-li de pressupost, al menys fins 2016, segon va anunciar Puigdemont, alcalde de Girona.
El Canòdrom, que fins al 2008 debatia el seu futur entre convertir-se en centre cívic per al barri de Sant Andreu o en poliesportiu, i que en 2009 fou elegit com seu del centre d’art contemporani que acolliria el programa cultural del CASM -una vegada es transformés en Arts Santa Mònica-, havia d’entrar en funcionament el proper any, sobretot si es té en compte que les obres per la seva reconversió ja estan avançades i que en elles es van invertir al menys 300 000 euros. Però, de moment, inclòs ni tan sols té personaria jurídica, depenent del patronat del MACBA.
El projecte Canòdrom, que havia d’articular-se amb les Fàbriques de Creativitat –que també van patir retallades en els seus pressupostos per producció artística-, integra també el cèntric espai de La Capella, del qual el futur es torna incert després de que a començaments d’aquest any Artur Mas anunciés al patronat del MACBA que no hi haurà cap pressupost pel nou centre artístic.
La inquietud dins del sector artístic respecte al lloc de l’art contemporani a l’escena cultural catalana va en augment amb el canvi de direcció de La Virreina Centre de la Imatge, ja que s’especula que Moritz Küng pogués ocupar aquesta vacant, raó per la qual es demanda a la administració l’obertura d’un concurs públic que garanteix la transparència en la elecció d’un càrrec que marcarà el destí cultural barceloní.
Entre tant, el director del Canòdrom manté la calma al front d’un centre desocupat.